És una coca d'estiu (pebrots, ceba i domàtiga).
Hi ha moltes versions i farciments.
Sa predina feia coques de verdura (bleda, ceba, julivert, alls). Sovint rematades amb trossos de llomillo o sardina o cogomes. Era més una menja d'hivern. Sa tia Esperança era sa mestressa de ses coques de trempó, estiuenques, acompanyades amb raïm de finals d'agost i aquell formatge maonés que de molt curat s'esquerdava i que tant agradava a mumpare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
A banda si trobeu la recepta curiosa o interessant, estaria bé saber si la heu provada de fer i com us ha sortit!